OD.... Què?

La setmana passada, com bé sabeu, va tenir lloc la cimera de seguiment dels ODM. Tots els mitjans de comunicació, experts de diferents àmbits i, evidentment, el sector de les ONG.

Personalment penso que la majoria hem arribat a una mateixa conclusió, tanta cimera i tantes resolucions per no arribar a enlloc, de fet es podria resumir que “no hi ha res de nou sota la capa del sol”. Molts compromisos, el deure de no fer-se enrere, taxa Tobin, acceleració de la consecució dels objectius al 2015 amb increment dels fons i una nova Política Global de Desenvolupament.

Hem pogut llegir articles, veure els telenotícies i fins i tot parlar-ne a l’escola, però segurament si preguntem a joves i adults sobre què són els ODM la resposta que obtindrem en la majoria de casos serà: “OD…Què?”

Segurament hem de prendre aquesta cimera com una oportunitat de treballar l’Educació per al Desenvolupament en diferents contextos l’escolar, l’universitari i no oblidem un context no formal per a públics molt diferents. Treballar els ODM des d’aquesta perspectiva i aprofitar aquest moment vol dir generar una reflexió sobre les desigualtats que hi ha al món i incidir en quines són les seves causes i els reptes al que com a societat global ens cal fer front de cara a majors quotes d’equitat i justícia per a tothom.

Els ODM, més enllà d’uns desitjos maximalistes, haurien de ser entesos com una demostració de la capacitat d’entesa entre tots per cercar solucions, que tots i cadascú de nosaltres podem ser capaços de generar propostes i actituds transformadores; tot es qüestió de conèixer el món que ens envolta.

Així doncs cal incorporar una dimensió d’Educació per al Desenvolupament en els contextos educatius formals, és a dir incloure aquesta perspectiva en els currículums, no cal fer grans coses, ni grans canvis només ser conscients dels “Nords” i “Suds” globals i generar pensament crític en els nostres infants i joves.

A continuació us suggereixo alguns enllaços que ens poden ser úitils per conèixer què es l’Educació per al Desenvolupament i per treballar els ODM a l’aula.

ED, Una estratègia indispensable

Recull de recursos sobre els ODM

Vive la différence! Interculturalitat I

No sé si recordareu el conte de “Els cecs i l’elefant”, en ella sis savis cecs volen saber com és un elefant. Com que el “veien” a través del tacte cadascú tingué una idea diferent de l’animal: “un tub enorme”, “una columna peluda”, “una paret de castell” o “una muntanya que passeja”.

Entendre la diversitat cultural s’assembla una mica a la historia dels sis cecs i l’elefant, tots en tenim una visió de la diferència, del món que ens envolta i de la societat que construïm. La idea que vivim en societats monoculturals ha desaparegut, malgrat alguns s’entestin a fer fora el diferent.

La diversitat és un fet present des de l’inici dels temps. El món sempre ha estat divers, mai ha estat uniforme. Les societats s’han format a partir de la diversitat i han anant sorgit nous grups i noves cultures que s’han anat incorporant a la pluralitat de maneres de veure i viure el món. La diversitat és un fet necessari per la humanitat. Segons la Declaració UNESCO sobre la Diversitat Cultural, la diversitat cultural és “tan necessària per al gènere humà com la diversitat biològica ho és per als éssers vius”, és un imperatiu ètic indissociable del respecte de la dignitat de la persona.

També és cert que no només no vivim en societats uniculturals sinó que la diversitat cultural no vol dir que les diverses cultures visquin de forma aïllada. Si ja hem assumit que vivim en societats diverses i plurals, com podem passar de la diversitat cultural a la interculturalitat? Tot i que podem pensar que aquest dos conceptes tenen un significat semblant hi ha certs matisos que cal tenir presents.

La interculturalitat fa un pas més enllà, és el pas de la coexistència a la convivència. La interculturalitat és la convivència positiva entre cultures. La convivència, forçosament, implica comunicació i diàleg. Així doncs, la interculturalitat és la comunicació, l’apropament i la comprensió dels altres. Aquest diàleg posa el seu accent en l’intercanvi, en conèixer el que és divers per poder trobar els punts d’unió; identificar i trobar allò que ens diferencia per celebrar tot allò que sí tenim en comú. La clau per viure la interculturalitat des del diàleg és acceptar que hi ha altres maneres d’interpretar el món. Dialogar amb l’altre va més enllà que un mer intercanvi d’informació: implica reconèixer que hi ha múltiples formes d’actuar, i que totes poden ser legítimes. Assumir l’existència d’altres formes de pensar afavoreix la relativització dels nostres propis punts de vista, cosa que ens permetrà conèixer-nos millor.

El treball per un diàleg intercultural positiu i convivencial ha de néixer ja en el context educatiu de l’infant: família, escola i entorn. Això vol dir que unim esforços i reflexions per incorporar la perspectiva intercultural en l’educació, i això més que un elefant, és un “mamut” vist de diferents angles.

Alguns enllaços d’interès.

El conte dels sis cecs i l’elefant

Declaració UNESCO sobre la Diversitat Cultural

Joventuts diverses en una societat diversa