No sé si recordareu el conte de “Els cecs i l’elefant”, en ella sis savis cecs volen saber com és un elefant. Com que el “veien” a través del tacte cadascú tingué una idea diferent de l’animal: “un tub enorme”, “una columna peluda”, “una paret de castell” o “una muntanya que passeja”. Entendre la diversitat cultural s’assembla una mica a la historia dels sis cecs i l’elefant, tots en tenim una visió de la diferència, del món que ens envolta i de la societat que construïm. La idea que vivim en societats monoculturals ha desaparegut, malgrat alguns s’entestin a fer fora el diferent.
La diversitat és un fet present des de l’inici dels temps. El món sempre ha estat divers, mai ha estat uniforme. Les societats s’han format a partir de la diversitat i han anant sorgit nous grups i noves cultures que s’han anat incorporant a la pluralitat de maneres de veure i viure el món. La diversitat és un fet necessari per la humanitat. Segons la Declaració UNESCO sobre la Diversitat Cultural, la diversitat cultural és “tan necessària per al gènere humà com la diversitat biològica ho és per als éssers vius”, és un imperatiu ètic indissociable del respecte de la dignitat de la persona.
També és cert que no només no vivim en societats uniculturals sinó que la diversitat cultural no vol dir que les diverses cultures visquin de forma aïllada. Si ja hem assumit que vivim en societats diverses i plurals, com podem passar de la diversitat cultural a la interculturalitat? Tot i que podem pensar que aquest dos conceptes tenen un significat semblant hi ha certs matisos que cal tenir presents.
La interculturalitat fa un pas més enllà, és el pas de la coexistència a la convivència. La interculturalitat és la convivència positiva entre cultures. La convivència, forçosament, implica comunicació i diàleg. Així doncs, la interculturalitat és la comunicació, l’apropament i la comprensió dels altres. Aquest diàleg posa el seu accent en l’intercanvi, en conèixer el que és divers per poder trobar els punts d’unió; identificar i trobar allò que ens diferencia per celebrar tot allò que sí tenim en comú. La clau per viure la interculturalitat des del diàleg és acceptar que hi ha altres maneres d’interpretar el món. Dialogar amb l’altre va més enllà que un mer intercanvi d’informació: implica reconèixer que hi ha múltiples formes d’actuar, i que totes poden ser legítimes. Assumir l’existència d’altres formes de pensar afavoreix la relativització dels nostres propis punts de vista, cosa que ens permetrà conèixer-nos millor.
El treball per un diàleg intercultural positiu i convivencial ha de néixer ja en el context educatiu de l’infant: família, escola i entorn. Això vol dir que unim esforços i reflexions per incorporar la perspectiva intercultural en l’educació, i això més que un elefant, és un “mamut” vist de diferents angles.
Alguns enllaços d’interès.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari cal que deixis el teu nom i el
teu correu electrònic.