OD.... Què?

La setmana passada, com bé sabeu, va tenir lloc la cimera de seguiment dels ODM. Tots els mitjans de comunicació, experts de diferents àmbits i, evidentment, el sector de les ONG.

Personalment penso que la majoria hem arribat a una mateixa conclusió, tanta cimera i tantes resolucions per no arribar a enlloc, de fet es podria resumir que “no hi ha res de nou sota la capa del sol”. Molts compromisos, el deure de no fer-se enrere, taxa Tobin, acceleració de la consecució dels objectius al 2015 amb increment dels fons i una nova Política Global de Desenvolupament.

Hem pogut llegir articles, veure els telenotícies i fins i tot parlar-ne a l’escola, però segurament si preguntem a joves i adults sobre què són els ODM la resposta que obtindrem en la majoria de casos serà: “OD…Què?”

Segurament hem de prendre aquesta cimera com una oportunitat de treballar l’Educació per al Desenvolupament en diferents contextos l’escolar, l’universitari i no oblidem un context no formal per a públics molt diferents. Treballar els ODM des d’aquesta perspectiva i aprofitar aquest moment vol dir generar una reflexió sobre les desigualtats que hi ha al món i incidir en quines són les seves causes i els reptes al que com a societat global ens cal fer front de cara a majors quotes d’equitat i justícia per a tothom.

Els ODM, més enllà d’uns desitjos maximalistes, haurien de ser entesos com una demostració de la capacitat d’entesa entre tots per cercar solucions, que tots i cadascú de nosaltres podem ser capaços de generar propostes i actituds transformadores; tot es qüestió de conèixer el món que ens envolta.

Així doncs cal incorporar una dimensió d’Educació per al Desenvolupament en els contextos educatius formals, és a dir incloure aquesta perspectiva en els currículums, no cal fer grans coses, ni grans canvis només ser conscients dels “Nords” i “Suds” globals i generar pensament crític en els nostres infants i joves.

A continuació us suggereixo alguns enllaços que ens poden ser úitils per conèixer què es l’Educació per al Desenvolupament i per treballar els ODM a l’aula.

ED, Una estratègia indispensable

Recull de recursos sobre els ODM

Vive la différence! Interculturalitat I

No sé si recordareu el conte de “Els cecs i l’elefant”, en ella sis savis cecs volen saber com és un elefant. Com que el “veien” a través del tacte cadascú tingué una idea diferent de l’animal: “un tub enorme”, “una columna peluda”, “una paret de castell” o “una muntanya que passeja”.

Entendre la diversitat cultural s’assembla una mica a la historia dels sis cecs i l’elefant, tots en tenim una visió de la diferència, del món que ens envolta i de la societat que construïm. La idea que vivim en societats monoculturals ha desaparegut, malgrat alguns s’entestin a fer fora el diferent.

La diversitat és un fet present des de l’inici dels temps. El món sempre ha estat divers, mai ha estat uniforme. Les societats s’han format a partir de la diversitat i han anant sorgit nous grups i noves cultures que s’han anat incorporant a la pluralitat de maneres de veure i viure el món. La diversitat és un fet necessari per la humanitat. Segons la Declaració UNESCO sobre la Diversitat Cultural, la diversitat cultural és “tan necessària per al gènere humà com la diversitat biològica ho és per als éssers vius”, és un imperatiu ètic indissociable del respecte de la dignitat de la persona.

També és cert que no només no vivim en societats uniculturals sinó que la diversitat cultural no vol dir que les diverses cultures visquin de forma aïllada. Si ja hem assumit que vivim en societats diverses i plurals, com podem passar de la diversitat cultural a la interculturalitat? Tot i que podem pensar que aquest dos conceptes tenen un significat semblant hi ha certs matisos que cal tenir presents.

La interculturalitat fa un pas més enllà, és el pas de la coexistència a la convivència. La interculturalitat és la convivència positiva entre cultures. La convivència, forçosament, implica comunicació i diàleg. Així doncs, la interculturalitat és la comunicació, l’apropament i la comprensió dels altres. Aquest diàleg posa el seu accent en l’intercanvi, en conèixer el que és divers per poder trobar els punts d’unió; identificar i trobar allò que ens diferencia per celebrar tot allò que sí tenim en comú. La clau per viure la interculturalitat des del diàleg és acceptar que hi ha altres maneres d’interpretar el món. Dialogar amb l’altre va més enllà que un mer intercanvi d’informació: implica reconèixer que hi ha múltiples formes d’actuar, i que totes poden ser legítimes. Assumir l’existència d’altres formes de pensar afavoreix la relativització dels nostres propis punts de vista, cosa que ens permetrà conèixer-nos millor.

El treball per un diàleg intercultural positiu i convivencial ha de néixer ja en el context educatiu de l’infant: família, escola i entorn. Això vol dir que unim esforços i reflexions per incorporar la perspectiva intercultural en l’educació, i això més que un elefant, és un “mamut” vist de diferents angles.

Alguns enllaços d’interès.

El conte dels sis cecs i l’elefant

Declaració UNESCO sobre la Diversitat Cultural

Joventuts diverses en una societat diversa

Article recomanat. El cambio climático también es una cuestión de género

Aquest mes us recomano aquest article de Megan Iacobini de Fazio · (Nueva York)publicat a Periodismo Humano. Aquest article reflexiona sobre la necessitat d'incorpar una perspectiva de gènere en les investigacions sobre el canvi climàtic.

Heu pensat mai que els desatres naturals afecten de manera diferent homes i dones? Sabeu que les Nacions Unides han creat mecanismes de protecció contra qualsevol forma de discriminació contre les dones? Aquest article us pot aportar noves visions de la relació entre clima, medi ambient i humanitat.

El cambio climático también es una cuestión de género

Dos semanas antes de la cumbre para revisar la marcha hacia los Objetivos de Desarrollo de la ONU para el Milenio, crece la preocupación de que la igualdad de género está divorciada de los esfuerzos contra el cambio climático. Las mujeres son por lo general las más afectadas por el fenómeno, y desempeñan un papel clave para enfrentarlo.

Rebecca Pearl, consejera sobre cambio climático para Oxfam America, dijo a IPS que los Objetivos del Milenio “habitualmente son vistos en forma aislada y hay poca coincidencia en las vías de implementación para asegurar que las iniciativas ambientales incluyan un enfoque de género”. Muchas organizaciones y organismos científicos que trabajan contra el recalentamiento planetario todavía carecen de un enfoque de género en sus investigaciones e ignoran las diferentes formas en que hombres y mujeres pueden ser afectados por desastres naturales, añadió.

“Es importante seguir creando conciencia de que las respuestas deben atender las diversas responsabilidades y necesidades de hombres y mujeres”, sostuvo Pearl. “Un enfoque sensible al género es un requisito para el éxito de cualquier intervención en el clima, y muchos esfuerzos fracasan porque las mujeres quedan a un lado”. Aunque las mujeres son las más afectadas por los desastres naturales, debido a su dependencia del ambiente y a que están en una posición de desventaja en muchas sociedades, han mostrado más disposición a movilizar a las comunidades para responder a los desastres o adaptarse al recalentamiento planetario.

Sin embargo, varias organizaciones no gubernamentales (ONG) sí trabajan con este enfoque, y muchas colaboran con la Alianza Global sobre Género y Clima (GGCA, por sus siglas en inglés), lanzada durante la XIII Conferencia de Naciones Unidas sobre Cambio Climático en la isla indonesia de Bali en diciembre de 2007. La GGCA ahora incluye a 25 instituciones, tanto ONG como agencias de la ONU (Organización de las Naciones Unidas).

Pearl dijo a IPS que la alianza se fijó varias metas cuando fue creada. Una era establecer una política mundial sobre género y recalentamiento planetario a través de la Convención Marco de las Naciones sobre Cambio Climático (CMNUCC). “La CMNUCC es uno de los tres grandes acuerdos ambientales multilaterales que carecen de un fuerte enfoque de género”, indicó Pearl.

Los otros pactos multilaterales con poca o ninguna referencia a las cuestiones de género son la Convención sobre Diversidad Biológica y la Convención de las Naciones Unidas para Combatir la Desertificación. La Convención sobre la Eliminación de todas las Formas de Discriminación contra la Mujer, legalmente vinculante, junto a varias resoluciones del Consejo Económico y Social de las Naciones Unidas (Ecosoc) podría influenciar a la CMNUCC para tomar acciones, dijo Pearl a IPS.

Sin embargo, la CMNUCC ha ignorado hasta ahora esos mandatos, y prefiere utilizar el lenguaje mundialmente aceptado del Marco Hyogo para la Acción, referido a la reducción de riesgos de desastres. Un grupo de apoyo liderado por la Organización de Mujeres por el Ambiente y el Desarrollo y ENERGIA, red internacional sobre género y energía sostenible, ha trabajado para influir en la agenda del cambio climático.

Las dos organizaciones lograron hacer que los gobiernos incluyeran más de 30 referencias sobre género en el texto de la CMNUCC en 2009. La red “espera lograr una toma de conciencia sobre las dimensiones de género que tiene el cambio climático”. La Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza (IUCN, por sus siglas en inglés), en colaboración con otras ONG y agencias de la ONU, por ejemplo, creó el primer manual de capacitación sobre el tema.

El compendio contiene una gran cantidad de información para la sociedad civil, la CMNUCC y las agencias de la ONU sobre cómo realizar tareas de capacitación a nivel regional y mundial. Lorena Aguilar, consejera de la IUCN, dijo a IPS que esa institución se ha manejado sobre la base “de las principales convenciones ambientales durante años, pero decidió adoptar una estrategia más estructurada”.

El manual describe varios casos de estudio sobre proyectos a pequeña escala que buscan promover la sostenibilidad ambiental y a la vez potenciar a las mujeres. Uno de los ejemplos es el del Grupo Mama Watoto, que lleva adelante desde 1994 un programa de reforestación en la occidental región keniana de Kakamenga. El proyecto, del que participan 28 mujeres y sus familias, comenzó cuando, frente a la erosión y la infertilidad de los suelos, las mujeres de la zona se vieron obligadas a recolectar leña ilegalmente del Bosque Nacional. De esa manera, se expusieron a multas y dañaron el área, contribuyendo a la degradación de la tierra.

Inicialmente, la meta del proyecto era reducir la sobreexplotación de los recursos forestales y encontrar una fuente de ingresos alternativa para las comunidades. Pero también se logró potenciar el papel de las mujeres, poniéndolas a cargo del programa y permitiéndole plantar árboles en sus propias tierras.

Si tienen alternativas de sustento, las mujeres también corren menos riesgos de ser las más afectadas por futuras amenazas del cambio climático, como inundaciones, sequías y aludes. Este es un ejemplo de cómo, educando a mujeres en asuntos ambientales, se puede alcanzar considerables beneficios para mejorar su vida y estatus social, así como mitigar las consecuencias del recalentamiento planetario.

“Los programas son muy bien recibidos y aplaudidos a nivel comunitario, tanto por mujeres como por hombres”, dijo Aguilar a IPS. “La mayor oposición procede de instituciones y de los que toman las decisiones, expertos en ambiente que sin embargo no entienden la dimensión social del cambio climático”.

Alfabetització, femenina i singular

Katy Anis/UNESCO

Segurament us preguntareu per què he posat aquest títol a l’article. Segons les últimes estadístiques, dels 759 milions d'adults analfabets, dues terceres parts són dones. Ens trobem davant una paradoxa, sempre s’ha atribuït a les dones la responsabilitat de vetllar per l'educació dels fills i per l'abastament de les necessitats bàsiques de la família, tanmateix són elles les que veuen vulnerat el seu dret a una educació bàsica.

Heu pensat per un moment com afectaria la nostra vida quotidiana si no haguéssim adquirit els coneixements per llegir i escriure? som conscients de les coses que ens haguéssim perdut?

Avui, 8 de setembre, se celebra el Dia Internacional de l'Alfabetització, aquest any sota el tema "Alfabetització i autonomia de les dones” La UNESCO atorga els Premis Internacionals d'Alfabetització, que distingeixen programes innovadors que fomenten l'autonomia de les dones mitjançant l'alfabetització a Alemanya, Egipte, Nepal, Cap Verd, Malawi i Colòmbia.

Segons l'Irina Bokova, Directora General de la UNESCO, "Invertir en l'alfabetització de les dones aporta grans beneficis: millora els 'aliment, possibilita una millor salut materno-infantil i propicia l'accés de les nenes a l'educació. En resum, les dones alfabetitzades tenen un efecte multiplicador positiu a tots els indicadors de desenvolupament. Aquest Dia Internacional té per objecte assenyalar a l'atenció de tots la urgent necessitat d'un major interès

en promoure l'alfabetització, especialment la de les nenes i les dones".

Però més enllà dels indicadors de desenvolupament que demostren que una "alfabetització funcional" millora els coneixements sobre salut, alimentació i desenvolupament, aquesta ha d'anar acompanyada de la defensa i promoció de la igualtat d'oportunitats i l'accés als drets bàsics; de què serveix rebre una bona educació per a la salut si difícilment les dones no podran accedir els serveis sanitaris bàsics? o conèixer la necessitat d'un servei de gestió de residus, si no poden permetre's l'accés a aigua potable ni a latrines segures?

L'alfabetització és el primer pas cap al coneixement i exercici dels drets humans. Alfabetitzar és obrir una porta cap a l'educació que permet accedir al món laboral i social. Per a les dones dels països en vies de desenvolupament el fet de saber llegir i escriure els permet accedir en igualtat a la pròpia identitat cultural, els brinda la possibilitat de construir-se un espai personal de reconeixement.

Potser tinguem una imatge massa estereotipada de la "dona analfabeta del Tercer Món" i de com han de ser els programes d’alfabetització, massa sovint els programes de formació d'adlults  no tenen en compte les necessitats i interessos de les dones que hi assisteixen,  ni els seus coneixements del món.

Jocelyn Carlin/UNESCO

Per a les dones aprendre a llegir i a escriure els permet participar, sentir-se reconegudes (poder escriure el seu nom, en definitiva, signar, les reconeix com a membres de la comunitat) i construir el seu entorn social i sentir-se tan instruïdes com els seus marits i els seus fills.

Educació Intercultural, de la teoria a la pràctica.

Entrevista amb Juan Gómez Lara la revista ESCUELA Núm. 3.867:

Gómez Lara, mestre, llicenciat en antropologia i especialista en educació intercultural afirma que tot i que l'encaix de l'educació intercultural és innegable, existeix un abisme important entre la retòrica i la posada en pràctica.

Video recomanat: HIJAB

HIJAB

Seguint amb aquest “calaix de sastre” que és Interalia, us vull presentar un vídeo que he fet servir en algunes xerrades o tallers sobre diversitat cultural.

Es tracta del vídeo Hijab de Xavi Sala P. C. aquest film de 8 minuts reflexiona sobre els motius que duen a una noia adolescent a dur o no hijab a l'aula.

Més d’un de nosaltres, en la nostra tasca docent hem tingut alguna alumna musulmana amb hijab i ha dut certa controvèrsia entre els membres de la comunitat educativa.

Les raons per dur un vel poden ser moltes: culturals, religioses, per tradició familiar, per tendència, sí heu llegit bé tendència, és a dir, moda i  en alguns casos per obligació paterna.

La qüestió, i sé d’entrada que podreu trobar poc popular, és que els joves del nostre “prefecte món occidental” també poden arribar a viure sotmesos a “hijabs” invisibles;  a obligacions i costums tant culturals, religiosos, tradicions familiars; o simplement tendències.

Què fem amb aquests “vels invisibles” a l’escola, aquest video ens pot ajudar a reflexionar.

Enllaços interessants:

El vel a les escoles

El Periódico: Pilar Rahola i Dolors Bramon opinen sobre la presència del mocador islàmic a l'escola.
Diferència entre hijab i niqab

Diversitat religisa a l'escola (esp)

El velo de la discordia

Mujeres musulmanas: estereotipos occidentales versus realidad social