22 de des. 2011
20 de des. 2011
El ROSTRE DE LA SOLIDARITAT
 |
| Foto: ONU |
“Els problemes mundials han d'abordar-se de manera tal que els costos i les càrregues es distribueixin amb justícia, conformi als principis fonamentals d'equitat i justícia social. Les persones que sofreixen, o que menys es beneficien, mereixen l'ajuda dels més beneficiats”.
Avui, 20 de desembre, celebrem el Dia Internacional de la Solidaritat Humana. És una cita que ens recorda la importància d'aquest valor i principi moral per al desenvolupament de totes les persones des de la seva dignitat, l' equitat i la justícia.
En un món interconnectat, la globalització ha escurçat distàncies i ha augmentat la velocitat per a la trobada amb l'altre. Som 7.000 Milions de persones, ara més que mai el principi i el valor de solidaritat ha de se enfortit, promogut i educat.
Reforçat, perquè ens enfrontem a reptes molt difícils de superar. El primer, la pobresa, segons amb el Banc Mundial, en aquest darrer any hi ha 44 milions més persones que viuen en menys de $1,25 al dia; segon, les vulneracions de drets fonamentals: a l'educació, a l'alimentació, a l'aigua, salut, a la seguretat…; i el canvi climàtic, una amenaça urgent i global que pot posar en perill a la humanitat. La veritable solidaritat ha de promoure canvis que promoguin el desenvolupament tant en els individus com dels pobles.
Promogut, perquè la solidaritat és l'eix central de la cooperació, davant problemes comuns, les nacions no poden desenvolupar-se soles. Només amb la col•laboració per assolir un mateix objectiu serem capaços de crear un futur més fort, més segur i més equitatiu. La solidaritat és el fonament de les solucions globals.
Educat, la solidaritat és una actitud que es defineix per sentir-se connectat a altres persones amb les que es comparteixen interessos o necessitats. És el signe inequívoc que som éssers socials, que no estem sols i sobretot que no podem viure sols. Però també cal educar en la solidaritat. Comencem amb tres components: la compassió, el reconeixement i la universalitat.
Solidaritat implica empatia, veure coses des del cor. Aquesta compassió passa pel reconeixement de l'altra persona com subjecte de drets amb una dignitat inherent a la seva condició d’ésser humà i és des de la dignitat on solidaritat pren rostre. I es converteix en universal quan l'altre esdevé la humanitat immersa en situacions de desigualtat i la injustícia social
Celebrem el Dia Internacional de la Solidaritat Humana mirant al nostre voltant, al nostre pròxim com a aquella persona que està més lluny perquè tots i totes formem part de la mateixa realitat .
Publicat a http://www.intervida.org/
9 de des. 2011
CELEBREM ELS DRETS HUMANS!
El 10 de desembre celebrem el Dia dels Drets Humans , recordem que fa 63 anys es va proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans. Aquesta jornada és una data per recordar, promoure i defensar tots els drets de les persones i en especial el dret a l’educació sobretot en situacions de vulneració com son la pobresa, els conflictes, les desigualtats, la discriminació.... L'educació és un dret humà bàsic, consagrat per llei a arreu del món. No obstant això al 2009, 67 milions d’infant no tenien accés a l'escola, el 53% eren nenes i el 42% d’aquests 67 milions vivien a països pobres afectats per conflictes.
Defensar el dret a l'educació d’amenaces directes o de restriccions a causa d’altres vulneracions dels drets humans, es vital. Garantir l'accés a l'educació és totalment necessari per a garantir la l’exercici de la resta de drets.
Segons la Declaració Universal dels Drets Humans, l'educació "crea la veu a través del qual drets poden ser reclamats i protegits". Segons l’ONG “Right to Education”: "Si la gent té accés a l'educació pot desenvolupar les habilitats, capacitats i la confiança per assegurar altres drets", per a fer-ho, les persones han de ser conscients que tenen uns drets que poden i han d’exercir i en cas de vulneració poden reclamar.
 |
| Video |
L'educació és una manera de conèixer els Drets Humans, però hi ha altres formes creatives de promoure’n la seva defensa. Des d’Interalia recomanem la campanya, impulsada per la UNESCO Posters for Tomorrow (Pòsters per Demà), una campanya de sensibilització sobre el dret a l’educació a través d’imatges i paraules. Aquests pòsters són el fruit d’un concurs de cartells impulsat per la UNESCO, podeu veure els 10 pòsters guanyadors en el vídeo adjunt, esperem que us agradi.
Feliç Dia dels Drets Humans!
(fotos UN)
18 de nov. 2011
LA APUESTA POR UNA EDUCACIÓN TRANSFORMADORA
La educación es la medicina más efectiva contra la pobreza. Consciente de esta máxima, Intervida toma una opción clara, como organización que tiene como prioridad a la infancia, por la educación primaria universal. Por una razón simple: la educación representa una oportunidad, empodera a las personas de cualquier edad con conocimientos y habilidades, además de incrementar los niveles de confianza y autoestima que les permitirán mejorar su vida en el presente y el futuro.
Al definir los Objetivos de Desarrollo del Milenio, en Nueva York en septiembre de 2000, se identificó la educación como el principal propulsor de la consecución de todos los demás objetivos. No obstante, la actual crisis económica está incrementando los niveles de deserción escolar y de pobreza en muchos países. En Intervida pensamos que es esencial seguir atendiendo este objetivo y apostar por el desarrollo de un sistema cualitativo de educación pública que permita mejorar las condiciones de vida de las personas y salir del círculo de la pobreza. Esta es nuestra voluntad y nuestro propósito.
La calidad educativa es un factor clave para lograr la educación primaria universal. Una vez garantizado el acceso de un niño o de una niña a la escuela queda mucho camino por recorrer antes de que el disfrute de esa plaza signifique una mejora sustancial en su vida, propósito final de la educación.
Numerosos sistemas y políticas tienden a preferir modelos educativos utilitaristas y a menudo patriarcales. Ejemplo de ello es el modelo educativo impulsado por el Banco Mundial, predominantemente eurocéntrico y basado en la productividad y la competitividad. Un modelo que se define en dos aspectos: la generación de personas productivas, que no activas, a través de la educación y unas políticas educativas garantes de escolarización, que priorizan los aspectos cuantitativos sobre los cualitativos. En resumen, el fin de la educación para este modelo es “formar a las personas para que sean ciudadanos competitivos”.
¿Es este realmente un buen modelo educativo para el pleno desarrollo de las sociedades? Es evidente que la educación debe tener entre sus objetivos el preparar a las personas para la vida activa, pero entendemos que la educación va mucho más allá. La escuela debe apostar por un modelo inclusivo, por reconocer las diferentes identidades; debe ser una educación emancipadora que promueva una ciudadanía activa, proactiva y participativa.
En contraposición al modelo del Banco Mundial… Podemos ver como ejemplo el modelo defendido por la Unesco, organización responsable de promover la Década de la Educación para el Desarrollo Sostenible instituida por Naciones Unidas de 2005 a 2014, que considera que educar es ayudar a las personas a desarrollar actitudes, competencias y conocimientos para tomar decisiones a favor de su bienestar y el de los demás.
Esta apuesta se basa en los cuatro pilares de la educación que propone el Informe Delors, elaborado por una comisión internacional para la educación del siglo XXI, a petición de la Unesco. Estos son, aprender a conocer, a hacer, a ser y a convivir; y le añade un quinto pilar fundamental: aprender a transformarse a uno mismo y a la sociedad.
Así, sabemos que invertir en educación es invertir en futuro, pero además queremos formar, educar a personas en la construcción de un mundo más solidario, sostenible y justo. Entendemos que la educación es la vía de expresión de las cualidades de los niños y las niñas y por ello apostamos por pedagogías y metodologías que permitan desarrollar en el alumnado todo ese potencial: una mirada crítica, autonomía a la vez que cooperación, imaginación y creatividad, conocimiento y habilidad, compromiso, esperanza y sostenibilidad, entre muchos otros.
 |
| Foto: Margarita Serra |
Educar, por tanto, implica generar capacidades transformadoras de la sociedad y apoyar la generación de cualidades en las personas. Así educamos y formamos personas y sociedades para que caminen hacia la igualdad de género, hacia un estilo de vida sostenible, hacia la no discriminación; para que apuesten por la solidaridad social y promuevan la paz y la democracia.
Elisenda González y Margarita Serra
Publicado en la Revista Intervida
5 d’oct. 2011
Feliç Dia Mundial del Professorat
Cada any el Dia Mundial del professorat pren un lema. Enguany “Docents per la igualtat de gènere", que en educació va molt més enllà del reconeixement a la tasca de les professores, també és un crit a favor de l'accés a l'educació per a milions de nenes i adolescents.Segons els últims informes del Departament d'Estadística de la UNESCO, calen uns 2 milions de docents més per assolie l'Educació Primària Universal per al 2015, A més, és important que un alt percentatge d'aquest professorat siguin dones perquè està comprovat que incrementar el nombre de professores té un impacte molt positiu en l'escolarització i educació de les nenes.
Les raons són diverses. S'apunta al fet que la presència de professores motiva les noies a finalitzar els seus estudis. A més, les docents mostren diferents i nous rols per a les dones i així ho aprenen els seus alumnes.
I és que encara que la igualtat de gènere sigui prioritària per a la comunitat internacional, queden moltes nenes sense escolaritzar i dones sense alfabetitzar, la qual cosa les priva d'oportunitats i del dret a ser ciutadanes subjectes de dret. No oblidem que dues cinquens parts de la població més pobre del món són dones.
Per tant, el paper del professorat és vital per aconseguir la igualtat de gènere. L'escola ha de ser el referent i el model de la societat que volem. Els i les mestres en són el referent i assumeixen la responsabilitat d'educar les generacions futures perquè construeixin societats basades en el desenvolupament sostenible, la pau, la democràcia, els drets humans i la igualtat.
Avui 5 d'octubre, Dia Mundial del Professorat, felicitem la tasca dels i les docents per assegurar un món més just basat en la igualtat i la dignitat de les persones.
 |
La commemoració d'aquesta data va ser una iniciativa de diferents organismes internacionals (UNESCO, l'OIT, Internacional de l'Educació, el PNUD i UNICEF) per reforçar la primera declaració internacional sobre la situació dels docents de 1966, que va representar un gran pas en el reconeixement dels seus drets a tot el món.
Enllaços:
26 de set. 2011
Aprendre la cooperació
Cooperar és un terme que fem servir molt en el camp de les ONG però sens dubte és un concepte que té implícit una forma de treballar i de relacionar-nos que va més enllà de la feina de les ONG, i que no hem de perdre de vista en el nostre dia a dia.
Cooperar vol dir actuar amb un objectiu comú, però enriquint-nos de les habilitats i les particularitats de cada individu, unint forces en la consecució d’aquest objectiu. En la cooperació la diferència ens enriqueix.
Cooperar implica que fem un treball conjunt on les persones implicades senten responsabilitat en la consecució d’aquella fita, per això, quan ens referim a la cooperació internacional cal tenir molt clar que la responsabilitat sobre les situacions on incidim, és de tots i totes, tant si hi ha kilometres, diferencies culturals, lingüístiques o no.
Educar en la cooperació és per tant, educar en la corresponsabilitat, entendre que la feina que es fa des de les ONGD és una feina en la qual tots i totes hi estem implicats, com a ciutadans i ciutadanes del món on vivim i que per tant, som corresponsables de realitats que es viuen tant al nord com al sud.
Aquests dies els medis ens assalten amb imatges i informacions sobre la situació que viu la banya d’Àfrica, i tot i que som molts i moltes qui sentim vergonya i impotència davant aquesta situació sembla que està fora de les nostres mans poder-hi contribuir. Però la realitat és que si s'avalua tot el que un dia fem servir els ciutadans de països desenvolupats a casa nostra (electricitat, calefacció, aigua, electrodomèstics, mobles, roba, etc., Etc.) i els recursos utilitzats en transport, salut, protecció, oci ... el resultat mostra quantitats ingents. En aquests països, amb una quarta part de la població mundial, consumim entre el 50 i el 90% dels recursos de la Terra i generem les dues terceres parts de les emissions de diòxid de carboni. Les nostres fàbriques, vehicles, sistemes de calefacció ... originen la majoria de deixalles tòxiques del món, les tres quartes parts dels òxids que causen la pluja àcida; les seves centrals nuclears més del 95% dels residus radioactius del món. Hem de saber que consumim, de mitjana, tres vegades més quantitat d'aigua i deu vegades més d'energia, per exemple, que un ciutadà d’un país e vies de desenvolupament .
En aquest sentit hem d’aprendre la cooperació, s’ha de potenciar una mentalitat cooperativa, el treball cooperatiu, l’empatia. Hem de desenvolupar jocs cooperatius, donar eines pel treball i aprenentatge cooperatiu i començar a experimentar estímuls diferents als que ens donen els premis, concursos i el voler el benefici individual per sobre de la resta. Posar en mans no només de docents, també de directius, polítics, personal de diversos sectors, tècniques socioefectives que permetin entendre i interioritzar la diferència com a un valor, una font d’enriquiment mutu, i que això ens porti a elaborar una percepció de l’altre diferent, no com a obstacle que hem de superar, sinó companys amb qui col•laborar.
Cal sens dubte treballar la cooperació, educar-nos en la cooperació en el seu sentit més genuí i més extens: cooperar és participar en la fita conjunta més important, que tots i totes puguem gaudir d’una vida digna... i això és una opció que comença per un mateix.
Potser tenim la oportunitat d’unir forces i assolir allò de “un món millor” però aleshores sorgeixen algunes preguntes: estem realment disposats a cooperar? A assumir, aquells que vivim amb certs beneficis, que hem de canviar el nostre modus vivendi si volem una societat més justa?
21 de set. 2011
Pau i Democràcia: fes sentir la teva veu!
Avui, dia Internacional per la pau volem recordar que la pau és més que l'absència de guerra. Es troba a la dignitat de cada dona i cada home. És el vincle que sosté a les societats unides en harmonia amb el nostre medi ambient. És el fonament dels Estats legítims i la base de les relacions internacionals estables. Aquesta visió va donar origen a les Nacions Unides.
Estem en un moment en què els mitjans de comunicació ens bombardegen a diari amb notícies sobre conflictes armats, matances violentes, vexacions humanes i conflictes polítics inacabables, però el cert és que les tecnologies de la informació i la comunicació estan brindant l'oportunitat de crear noves plataformes de difusió i participació en projectes que donen suport a accions a favor de la pau en un context molt més ampli.
Homes, dones, joves, nens i nenes a tot el món estan impulsant moviments significatius per demostrar que som molts i moltes els que creiem que un altre món és possible, un món basat en valors fonamentals que sustenten la dignitat i la justícia humana.
Tots i totes estem implicats en fer aquest objectiu possible, com deia Gandhi: "No hi ha camí per la pau, la pau és el camí"
17 de set. 2011
Educació en temps de conflictes
Article publicat a la Revista Intervida
 |
| ©UNESCO/Eman Mohammed ·Escola a Gaza |
Imagineu-vos per un moment que són un nen o una nena en edat i vivim en un país empobrit, segurament tindríem moltes dificultats per accedir a una educació primària gratuïta i de qualitat, probablement ens costaria accedir a l'educació secundària; indubtablement tot això s'agreujaria si fóssim una noia. Ara afegim a aquesta realitat que aquest país en el que ens ha tocat viure entra en un conflicte armat, queda clar que la nostra situació de menors en edat escolar seria terrible.
L'article que us presento posa de manifest les conseqüències dels conflictes en l'educació
i la importància d’incorporar-la en primera instància a les accions d'ajuda humanitària.
Espero que us agradi:
22 de març 2011
Mirant altres realitats, escoles a Bangladesh.
Espero que us agradi l'article i poder comentar les vostres impressions.
 |
| ODM |
Vull compartir amb tots vosaltres l'article que l'Addaia Marrades i jo hem escrit per a la Revista Intervida. En ell parlem de l'aposta de Bangladesh per garantir el dret a l'educació per a tothom i com es treballa des de les escoles Intervida. Bangladesh forma part del grup de països amb un índex de desenvolupament humà baix, tot i això inicia una nova política d'educació per tal d'assolir el segon dels Objectius del Mil•lenni, la educació primària per a tothom.
17 de març 2011
Educación 2015, lejos de complir objetivos
El acceso a la educación primaria de las comunidades más pobres no está garantizado por la falta de políticas públicas que lo impulsen. Una meta que, a pesar de estar fijada en el segundo de los Objetivos del Milenio, no parece que vaya a alcanzarse.Esta conclusión se desprende del Informe de Seguimiento de la Educación para Todos (EPT), que valora los avances en el compromiso que adquirió la comunidad internacional en Dakar (Senegal) hace 10 años para lograr que en 2015 la educación esté garantizada para todos los ciudadanos y todas las sociedades.
En este informe anual se presenta una estadística de 127 países según su índice de Educación para Todos, que se mide según cuatro indicadores fácilmente cuantificables a los que se les atribuye un peso idéntico: la enseñanza primaria universal, la alfabetización de los adultos, la paridad e igualdad entre los sexos y la calidad de la educación referida a un bajo índice de abandono escolar.
Dedicamos este artículo a la primera parte del informe, el estado actual de la educación en el mundo, y cabe decir de antemano que las conclusiones del informe no son muy alentadoras.
Aunque el número de niños sin escolarizar se redujo a la mitad entre 1999 y 2008, en este último año aún quedan 67 millones de niños sin escolarizar (y más de la mitad son niñas). Si se sigue con esta progresión en el 2015 se estima que el número habrá aumentado a 72 millones. Debemos recordar que, aunque el número de niños y niñas escolarizadas en la educación primaria ha aumentado, el abandono escolar aún supone un gran inconveniente para conseguir una buena educación de calidad, siendo mayor el porcentaje de abandono entre las niñas antes del 5º curso de primaria
 |
| El mapa muestra la proporción de niñas sin escolarizar según el país. Fuente: http://www.worldmapper.org/ |
 |
| Niños sin escolarizar en 2008 |
¿Cuáles son las causas de esta situación?
En primer lugar la falta de buenas políticas educativas en muchos países. En muchos casos se apuesta por la escolarización versus educación, cuando esta última atañe a muchos aspectos de la vida como la salud, el desarrollo humano o la nutrición. El abandono escolar es otra lacra para una mejora en la educación de calidad, y un ejemplo de ello es lo que ocurre en el África Subsahariana donde cada año 10 millones de niños y niñas abandonan la escuela.
Otra causa es la falta de recursos en la formación del profesorado tanto en grado inicial como en procesos de formación continua, de hecho según el informe se necesitarán 1.9 millones más de profesores y profesoras para lograr la educación primaria universal en el 2015.
A todo esto debemos sumarle los pocos avances, por no decir retrocesos, en la financiación de la Educación para Todos tanto por los propios países empobrecidos, como por los países donantes. Muchos de los países más pobres del mundo han aumentado sus presupuestos en educación pero no ha sido suficiente, y aunque haya aumentado se dan diferencias entre regiones de un mismo país.
No debemos olvidar que ante una situación de crisis económica mundial que se concreta en una desaceleración del crecimiento económico y en un aumento del precio de los alimentos, el número de personas sumidas en la extrema pobreza está aumentando considerablemente así como el número de personas desnutridas. Asimismo, es evidente que la educación también sufre las consecuencias de esta crisis, por ejemplo en países como Bangladesh o Burkina Faso done el Índice de Educación para Todos es muy bajo. Muchas familias se ven obligadas dejar de llevar a sus hijos a la escuela para ocupar el coste de matrícula en comida, o bien para que sus hijos o hijas colaboren en la economía familiar engrosando así los índices de trabajo infantil.
Después de cinco años de ayuda gradual de los países donantes en el sector de la educación, a partir del 2008 ha habido un descenso de un 4%. Además, otro aspecto a tener en cuenta es a qué se dedica esta ayuda; por ejemplo, la mayoría de países del G8 destinan cerca del 70% de la ayuda a la educación superior. Este hecho hace que la brecha de desigualdades en los países más pobres se mantenga abierta y creciente.
Algo que tiene solución ya que según dice el informe, si estos países invirtieran el 50% de la ayuda en educación primaria (en vez de solo un 30% como se hace ahora), mejoraría la educación a lo largo de la vida. Y es que sin un buen sistema de educación primaria en los países más pobres del planeta que garantice la continuidad de niños y niñas en secundaria, el acceso a estudios superiores queda reducido a la élite económica de estos países.
 |
En primer lugar promover políticas educativas que garanticen la universalización de la educación primaria. Esto va más allá de garantizar el acceso a la escuela: por un lado, asumir el reconocimiento de los docentes, de sus salarios, horarios de trabajo y formación; y por otro, mejorar el entorno escolar y educativo del alumnado, es decir, su familia y su entorno social. Así se garantiza este derecho, reconocido en el artículo 26 de la Declaración Universal de los Derechos Humanos.
El informe también propone soluciones económicas. Una de ellas puede ser tomar medidas innovadoras en materia de financiación, como por ejemplo la imposición de una tasa del 0’5% sobre los abonos de teléfonos móviles. Sólo en Europa se podrían recaudar unos 894 millones de dólares anuales. Otra que propone el Informe EPT consiste en la emisión de bonos parecidos a las iniciativas que existen en el sector de la salud.
A pesar de todo, estas posibles soluciones serán en vano si los países donantes no cumplen los compromisos contraídos en Senegal en el año 2000 que dan prioridad a la educación.
Informe EPT (resumen)
Marco de Acción de Dakar
Publicado en www.intervida.org
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)