Cooperar és un terme que fem servir molt en el camp de les ONG però sens dubte és un concepte que té implícit una forma de treballar i de relacionar-nos que va més enllà de la feina de les ONG, i que no hem de perdre de vista en el nostre dia a dia.Cooperar vol dir actuar amb un objectiu comú, però enriquint-nos de les habilitats i les particularitats de cada individu, unint forces en la consecució d’aquest objectiu. En la cooperació la diferència ens enriqueix.
Cooperar implica que fem un treball conjunt on les persones implicades senten responsabilitat en la consecució d’aquella fita, per això, quan ens referim a la cooperació internacional cal tenir molt clar que la responsabilitat sobre les situacions on incidim, és de tots i totes, tant si hi ha kilometres, diferencies culturals, lingüístiques o no.
Educar en la cooperació és per tant, educar en la corresponsabilitat, entendre que la feina que es fa des de les ONGD és una feina en la qual tots i totes hi estem implicats, com a ciutadans i ciutadanes del món on vivim i que per tant, som corresponsables de realitats que es viuen tant al nord com al sud.
Aquests dies els medis ens assalten amb imatges i informacions sobre la situació que viu la banya d’Àfrica, i tot i que som molts i moltes qui sentim vergonya i impotència davant aquesta situació sembla que està fora de les nostres mans poder-hi contribuir. Però la realitat és que si s'avalua tot el que un dia fem servir els ciutadans de països desenvolupats a casa nostra (electricitat, calefacció, aigua, electrodomèstics, mobles, roba, etc., Etc.) i els recursos utilitzats en transport, salut, protecció, oci ... el resultat mostra quantitats ingents. En aquests països, amb una quarta part de la població mundial, consumim entre el 50 i el 90% dels recursos de la Terra i generem les dues terceres parts de les emissions de diòxid de carboni. Les nostres fàbriques, vehicles, sistemes de calefacció ... originen la majoria de deixalles tòxiques del món, les tres quartes parts dels òxids que causen la pluja àcida; les seves centrals nuclears més del 95% dels residus radioactius del món. Hem de saber que consumim, de mitjana, tres vegades més quantitat d'aigua i deu vegades més d'energia, per exemple, que un ciutadà d’un país e vies de desenvolupament .
En aquest sentit hem d’aprendre la cooperació, s’ha de potenciar una mentalitat cooperativa, el treball cooperatiu, l’empatia. Hem de desenvolupar jocs cooperatius, donar eines pel treball i aprenentatge cooperatiu i començar a experimentar estímuls diferents als que ens donen els premis, concursos i el voler el benefici individual per sobre de la resta. Posar en mans no només de docents, també de directius, polítics, personal de diversos sectors, tècniques socioefectives que permetin entendre i interioritzar la diferència com a un valor, una font d’enriquiment mutu, i que això ens porti a elaborar una percepció de l’altre diferent, no com a obstacle que hem de superar, sinó companys amb qui col•laborar.
Cal sens dubte treballar la cooperació, educar-nos en la cooperació en el seu sentit més genuí i més extens: cooperar és participar en la fita conjunta més important, que tots i totes puguem gaudir d’una vida digna... i això és una opció que comença per un mateix.
Potser tenim la oportunitat d’unir forces i assolir allò de “un món millor” però aleshores sorgeixen algunes preguntes: estem realment disposats a cooperar? A assumir, aquells que vivim amb certs beneficis, que hem de canviar el nostre modus vivendi si volem una societat més justa?
