Educació per a tothom?

En l’informe de seguiment de l’estratègia mundial Educació per a Tothom (EPT) es reiteren les desigualtats entre els països rics i els països pobres en matèria d’educació. En el primer grup, més d’un terç dels escolars de primària arriben a l’educació superior, en canvi, als països en via de desenvolupament a penes un terç de la població infantil accedeix o acaba els estudis primaris i amb prou feines un 5% de l’alumnat arriba a la universitat.

També en l’àmbit intern de cada país es reprodueixen les disparitats que es produeixen a escala mundial entre països rics i pobres. En molts països en vies de desenvolupament els fills de les famílies pobres cursen, de mitjana, cinc anys menys d’estudis que els de les famílies riques.

L’informe considera la bona governança el principi fonamental per superar les desigualtats i poder assolir dos dels objectius principals de l’EPT: la universalització de l’ensenyament primari i la igualtat de gènere en l’educació. Governança com a procés de presa de decisions i com a procés en què aquestes decisions s’implanten. La bona governança ha d’estar basada en la transparència, la responsabilitat, la igualtat d’oportunitats i la participació. En educació és aquella que promou uns sistemes educatius participatius, que aposten per la descentralització per tal de ser més igualitaris.

Promoure la descentralització en termes de governança educativa implica dotar els governs locals, les escoles i tota la comunitat educativa (professorat, alumnat i famílies) del poder en la presa de decisions per tal de satisfer les necessitats específiques; ja que sovint s’apliquen models generalistes que no corresponen a aquestes necessitats.

(Publicat a El Garbell)