Segurament ho hem sentit en més d'una ocasió, veient alguna pel•lícula o en una sèrie en la qual s'enfonsa un vaixell, hi ha un terratrèmol, una guerra o qualsevol altre desastre.
Aquesta frase comporta tot el context cultural dels drets humans, sabíeu que el 1793 Olimpia de Gauges va publicar la "Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana? I que el primer document que reconeix certs drets de la infància és la Declaració dels Drets del Nen de 1924, impulsada per Eglantyne Jebb, fundadora de l'organització internacional Save the Children? A grans trets, no és fins la Declaració Universal dels Drets Humans que s'entén que els drets són "inherents a tots els éssers humans, sense distinció alguna de nacionalitat, lloc de residència, sexe, origen nacional o ètnic, color, religió, llengua, o qualsevol altra condició. Tots tenim els mateixos drets humans, sense discriminació alguna. Aquests drets són interrelacionats, interdependents i indivisibles."
Tornem ara als drets de la infància, estem en una setmana dedicada a la infància, el divendres 19 i el proper dissabte 20 de novembre celebrem el Dia Mundial per a la Prevenció de l’Abús i la Violència contra els Infants i el Dia Mundial de la Infància,
Tal com hem ensementat, va ser Eglantyne Jebb qui en 1924 va impulsar la Declaració dels drets del Nen, aprovada en 1979 per l'Assemblea General de les Nacions Unides. Aquesta fita en la història dels drets humans va ser el punt de partida cap a la Convenció dels Drets de la Infància aprovada en 1989. La Convenció és el primer instrument jurídicament vinculant en l'esfera dels drets humans i constituïx en definitiva el primer document important en el qual es reconeix el protagonisme de la infància en la seva capacitat de participar en la societat i d'exercir drets civils i polítics.
La no discriminació, l'interès superior del menor, el dret a la vida, la supervivència i el desenvolupament i el dret a participar són els principis que regeixen la convenció. Tant els estats com l'entorn més immediat al menor (família, tutors, comunitat o responsables legals) tenen l'obligació d'adoptar les mesures necessàries per a garantir els drets que es recullen en ella.
Aquest enfocament també pren forma en els projectes que duem a terme els que ens dediquem a la cooperació. Els projectes de cooperació on la infància és la beneficiària directa, els nens i nenes han de ser subjectes de drets i no objectes de caritat. D'aquesta manera, els nens seran participants actius del seu desenvolupament. Parlar d'enfocament de drets de la infància en l'àmbit de la cooperació significa promoure accions directes sobre les violacions de drets, reforçar i transformar les estructures per a fer més fàcil la realització dels drets i alhora enfortir les capacitats de les comunitats i de les societats en les quals es desenvolupa el menor.
Tornant a títol d’aquest post “la infància primer!” perquè és una responsabilitat de tots i totes entendre i promoure que nens i nens són ciutadans de present i evidentment mereixedors del reconeixement dels deus drets.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari cal que deixis el teu nom i el
teu correu electrònic.