Educació de qualitat, aposta de present i garantia de futur

És un fet evident que l’educació és un dret, tal com ho expressa l’article 26 de la Declaració Universal dels Drets Humans. L’educació és un dret fonamental que apodera les persones, és el valor que permet el desenvolupament social i la creació de societats més justes.

L’educació d’infants i joves ,a part d’oferir formació, prepara per a la vida activa i per la participació a la vida de la comunitat. Tanmateix, el concepte d’educació queda minvat de contingut si no va acompanyat d’un altre concepte, el de “qualitat”. És a dir, el dret a l’educació no té sentit si aquesta no és de qualitat.

La qualitat és l’element medul•lar de l’educació, en el procés de creixement personal, en el procés d’aprenentatge i en el procés de socialització d’infants i joves, el que és important són els beneficis a llarg termini, allò que servirà per créixer al llarg de la vida.

Com definir doncs “educació de qualitat”? L’educació de qualitat és aquella que es defineix per la formació integral de la persona, és el que segons la Comissió Internacional sobre l’Educació pel segle XXI ensenya a conèixer, a fer, a conviure i a ser. Per tant l’educació de qualitat és aquella que ajuda que l’alumnat construeixi els seus propis coneixements diaris, apliqui de manera pràctica allò que ha après, i al mateix temps promou la igualtat d’oportunitats i afavoreix l’autonomia.

Reforçant aquesta idea del dret a l’educació de qualitat, la Convenció sobre els Drets de l’Infant defineix els objectius de l’educació de qualitat com aquella que permet que l’infant desenvolupi plenament les seves capacitats cognitives, emocionals i creatives. L’infant ha de preparar-se per desenvolupar les seves capacitats mentals, respectar els drets humans i les llibertats fonamentals, respectar la seva pròpia identitat cultural i els seus orígens, assumir el seu paper en la societat des de la tolerància i el foment de la pau i alhora sentir un profund respecte pel medi ambient.

Així doncs l’educació de qualitat suposa un gran repte per a la comunitat educativa. Quan em refereixo a comunitat educativa vull abastar una col•lectivitat àmplia.

La qualitat de l’educació afecta a:

• Les polítiques educatives: aquestes han de centrar-se en les necessitats d’infants i joves.

• El professorat: la seva formació i reconeixement .

• L’alumnat: quan pren consciència que la seva formació és un dret i alhora un valor i que ell és el centre de qualsevol acció educativa.

• La societat com a entorn de l’educand, aquesta té un paper important en el creixement personal d’infants i joves. L’educació informal, entesa com aquella que parteix de la comunitat, ajuda a que infants i joves desenvolupin tot el seu potencial com a éssers humans, a l’aprenentatge per a la vida social i afavoreix el treball solidari a favor del desenvolupament sostenible.

En resum, l’educació de qualitat és l’aposta de present que garanteix un futur per a les generacions que seguiran als joves d’avui. Però aquesta aposta implica tot el que envolta els infant i els joves com un model de valors que educa i ajuda a créixer.

Martin Moos, 10, Alemanya
UNESCO: ¿ Cómo debe ser un buen profesor? ...

L’any 2004 el Pla d’Escoles Associades a la UNESCO publicà el llibre ¿Cómo debe ser un buen maestro? Los niños opinan que consistia en un recull de frases i dibuixos sobre la idea que tenen els infants de la figura del bon professor. Zaira Rodríguez, una mexicana d’onze anys deia:” El professor és a l’alumne el que l’aigua és per als camps”. Jo transformaria la frase fent-la extensible a tota la comunitat, que és el mirall d’infants i joves, i afirmaria que “Les nostres accions són per als infants i joves el que l’aigua és per als camps”.

Educació per a tothom?

En l’informe de seguiment de l’estratègia mundial Educació per a Tothom (EPT) es reiteren les desigualtats entre els països rics i els països pobres en matèria d’educació. En el primer grup, més d’un terç dels escolars de primària arriben a l’educació superior, en canvi, als països en via de desenvolupament a penes un terç de la població infantil accedeix o acaba els estudis primaris i amb prou feines un 5% de l’alumnat arriba a la universitat.

També en l’àmbit intern de cada país es reprodueixen les disparitats que es produeixen a escala mundial entre països rics i pobres. En molts països en vies de desenvolupament els fills de les famílies pobres cursen, de mitjana, cinc anys menys d’estudis que els de les famílies riques.

L’informe considera la bona governança el principi fonamental per superar les desigualtats i poder assolir dos dels objectius principals de l’EPT: la universalització de l’ensenyament primari i la igualtat de gènere en l’educació. Governança com a procés de presa de decisions i com a procés en què aquestes decisions s’implanten. La bona governança ha d’estar basada en la transparència, la responsabilitat, la igualtat d’oportunitats i la participació. En educació és aquella que promou uns sistemes educatius participatius, que aposten per la descentralització per tal de ser més igualitaris.

Promoure la descentralització en termes de governança educativa implica dotar els governs locals, les escoles i tota la comunitat educativa (professorat, alumnat i famílies) del poder en la presa de decisions per tal de satisfer les necessitats específiques; ja que sovint s’apliquen models generalistes que no corresponen a aquestes necessitats.

(Publicat a El Garbell)